Pautes per a persones cuidadores informals després del confinament

Recomanacions - Gent gran

Suara Cooperativa

[Publicació 28/05/2020]

El confinament i les conseqüències que se'n deriven d'aquest, en molts casos, han provocat haver de viure una realitat molt difícil per a certs col·lectius. Un d'ells, és el cas de les persones grans amb demència o altres patologies, que les fan dependents, i que, per tant, han necessitat la cura d'una persona cuidadora informal que ha hagut de dedicar les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, a la cura d'aquesta persona.

Tota persona cuidadoranecessita cuidar-se a si mateixa per poder oferir una millor atenció i cura a la persona atesa. El confinament, en la majoria de casos, no ha permès que moltes persones cuidadores puguin dedicar-se aquest temps i, per tant, han viscut la situació amb un nivell de sobrecàrrega i estrès superior al que ja és habitual. És per això que, a mesura que la desescalada del confinament ho permeti, és molt important que la persona cuidadora pugui dedicar-se temps a si mateixa i cuidar-se, per tal de recuperar el seu equilibri i benestar emocional i, així també, poder continuar fent front a les tasques de cura, de la millor manera possible.

Durant el confinament, probablement s'han viscut molts moments d'angoixa, desesperació, cansament i estrès, entre d'altres. És molt possible que la persona cuidadora hagi arribat a sentir que no podia més amb la situació i necessitar urgentment tenir moments de desconnexió, de respir i oxigenació. Cal tenir en compte, però, que tot i aquest desig que arribi el moment de poder-se dedicar temps a un mateix, fora de la cura de la persona gran depenent, és possible que alguns cuidadors, un cop arribi el moment tan desitjat, es trobin perduts sense saber què fer, se sentin buits, tristos i inclús trobin a faltar a la persona cuidada i vulguin estar amb ella. Si apareixen aquests sentiments, no ens hem de preocupar, doncs són normals. Hem de tenir en compte que s'ha generat una relació de certa dependència molt intensa i s'han establert uns rols que no es poden modificar d'un dia per l'altre.

La persona cuidadora ha esdevingut la principal persona de referència per a la persona atesa i, per tant, amb aquest rol s'ha pogut sentir útil i productiu, però alhora essencial i imprescindible per a l'altre. De la mateixa manera, la persona atesa pot haver sentit que depenia del cuidador i, més encara, si ha esdevingut l'únic i principal referent que l'ha ajudat en el dia a dia. Per tant, la separació, pot produir sentiments de tristesa, enyor o melangia, entre d'altres, per part d'ambdós. Si aquests sentiments apareixen, hem de saber i tenir en compte que són normals, que formen part del procés, i els hem de donar lloc, és a dir, identificar-los, reconèixer-los i validar-los. Acceptar que són normals i formen part de tot el que hem viscut, ens ajudaran a afrontar millor la situació. Per tant, també seria important poder parlar d'ells i compartir-los amb algú proper, algú que estigui passant pel mateix o, si és necessari, algun professional.

La persona cuidadora podria també experimentar algun sentiment de culpa. Culpa per dedicar-se temps, per tornar a la feina, per no continuar estant les 24 hores amb la persona cuidada. Podria arribar a sentir que ningú altre podrà cuidar a la persona com ho ha fet ell, i podria ser que desconfiés i vulgui estar pendent de les seves cures contínuament, tot i no estar a casa present físicament. Això és degut al fet que s'ha exercit un rol durant molt de temps, de manera molt intensa i sense descans, en unes circumstàncies totalment excepcionals. Aquesta culpa també és normal, ja que recuperar temps per un mateix quan s'ha estat tant de temps dedicant-ho a un altre, pot provocar pensaments negatius erronis del tipus "l'altre em necessita, no puc fer això per mi" o "sóc l'únic capaç que pot cuidar de la persona". Els nostres pensaments tenen un efecte directe en com ens sentim i en com actuem. Per tant, per treballar aquests pensaments negatius, ens pot ajudar el fet de plantejar pensaments alternatius més positius que ens ajudin a veure l'altra cara de la moneda.

És important que la persona cuidadora reconegui els seus límits i accepti que no pot arribar a tot, i que és moment de cedir part de les cures a una altra persona. De mica en mica, ha d'aprendre a desprendre's d'aquest rol i donar pas als altres per rebre ajuda i confiar que també ho faran bé. És important que pugui tenir una comunicació fluida amb les persones que atenen a la persona en la seva absència, informar-los de les seves necessitats i sobretot confiar que ho faran bé i la persona atesa estarà en bones mans. Si transmetem aquesta confiança i tranquil·litat, la persona atesa també se sentirà més segura amb la nova persona que el cuidi en absència de la persona cuidadora principal. En canvi, si aquest dubta, s'enfronta i no confia, la persona atesa podria rebre això de forma negativa, sentint-se més tensa, desconfiada i insegura i, per tant, tenir majors dificultats per establir un vincle de confiança amb el nou cuidador.

En relació amb com anar recuperant el seu temps, és aconsellable que la persona cuidadora ho pugui anar fent de forma progressiva. És a dir, que no passi d'estar tot el dia cuidant a la persona a estar tot el dia sense fer-ho, ja que sinó els sentiments que apareixerien podrien ser més intensos. També és aconsellable que, podent fer el procés de forma progressiva, la persona cuidadora principal pugui compartir estones amb qui li suplirà les cures en la seva absència i, així, traspassar la informació necessària per atendre a la persona. Això pot aportar una sensació de major control al cuidador principal, sabent que l'altre ja ho té tot "per la mà" i quan s'hagi d'absentar més temps, viure-ho amb més tranquil·litat.

Finalment, no oblidar-nos que és molt important en tot moment informar a la persona atesa dels canvis que es produiran a partir d'ara en les seves cures. Fer-ho a través d'un llenguatge que pugui entendre d'acord amb les seves capacitats de comprensió. Se li ha de poder brindar l'ocasió de conèixer qui serà qui la cuidarà a partir d'ara, si encara no coneix a la persona, i facilitar petits contactes al principi per a establir el vincle entre ambdós. No hem d'oblidar en cap moment que és molt important tant que la persona atesa com el cuidador se sentin bé i còmodes l'un amb l'altre, perquè la relació i la cura flueixi de la millor manera possible i s'estableixi un vincle de confiança entre els dos, que aporti seguretat i benestar.