Reconduïm la vida: prendre consciència, triar i dissenyar accions

Recomanacions per tota la família

[Publicació 15/05/2020]

Per Miquel Moré (Suara Cooperativa)

Reconduïm-la a poc a poc, la vida

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres

grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí del fer i desfer de cada dia.

Poema Solstici de Miquel Martí i Pol


Aquest tros de poema de Miquel Martí i Pol ens ve com anell al dit per prendre consciència que ja des d’ara tenim la tasca de preparar-nos de nou per afrontar la vida quotidiana, el retorn als carrers, als treballs, a la societat que ja és diferent de com la vam deixar abans del confinament d’aquests gairebé dos mesos.


Si mirem enrere ens adonarem que durant aquest temps la realitat a escala mundial és una altra i la del nostre entorn més immediat també. Nosaltres hem viscut canvis, cada persona coneix els seus, els nostres mons interiors han quedat un xic trasbalsats, i sabem molt bé que res serà com abans. Per tant: com podem afrontar aquesta nova situació que no esperàvem? Com podem reconduir la vida altra vegada?


Primer de tot us convido a agafar un full en blanc i llistar situacions que tinguin a veure amb el que hem viscut, situacions que en l’àmbit personal i social han aparegut arran de la pandèmia de la Covid-19.


Aquest primer pas ens ajuda a PRENDRE CONSCIÈNCIA i poden aparèixer anotacions com:


  • Hem vist la malaltia a prop, coneixem persones que l’han patida i això ens ha fet sentir fràgils i vulnerables. Hem estat molt més pendents d’autoprotegir-nos i cuidar dels altres.
  • La mort s’ha fet molt present especialment en els col·lectius de persones grans. Segurament és un fet vital que mai havíem contemplat tan a prop, fins i tot hem viscut l’experiència de no poder acomiadar algú com desitjàvem.
  • El paisatge urbà ha canviat: carrers buits, negocis tancats, silenci i solitud. La percepció com si visquéssim dins una realitat virtual, com si fóssim protagonistes d’una pel·lícula de ciència-ficció.
  • Canvi en l’organització del treball, augment del teletreball, llocs de feina que s’han perdut. Potser hem estat afectats per un ERTO, pel cessament del negoci, de l’activitat econòmica. Això afecta l’economia domèstica directament.
  • Introducció de formes de relacionar-nos diferents, utilitzant les noves tecnologies, internet. També una mirada diferent de les persones del veïnat, paraules d’ànim, iniciatives creatives, etc. La voluntat de poder-nos oferir a ajudar als altres.
  • Hem vist la saturació dels serveis sanitaris i serveis socials, que necessitem repensar de baix a dalt, començant per un canvi de model i condicions. Hem descobert que són essencials perquè curen i cuiden a les persones.
  • Potser acumulàvem massa, consumíem massa i aquest temps ens ha deixat molt clar que podem viure amb molt menys. El que necessitem és el contacte amb els nostres, amb els familiars, les trobades amb els amics, les abraçades i els petons.
  • I el llistat pot seguir a mode de reflexió!


El segon pas que proposo és TRIAR, i per poder-ho fer ens hem de preguntar “Com volem viure a partir d’ara?”. I això necessita moments de silenci i quietud, concentració, com si féssim neteja d’aquell armari ple de roba o d’aquell calaix d’eines, i ens miréssim les coses que hi ha dins una per una. Aquest segon pas és important i determinarà les decisions i accions futures.


I a poc a poc anem destriant allò que volem mantenir perquè dóna sentit al nostre viure, perquè té a veure amb la nostra coherència i congruència com a persones. I ens serveix agafar de nou el llistat i rellegir cada cosa anotada, i veure què ha suposat i què ens fa sentir en l’àmbit dels sentiments: por, alegria, tristor, ànim, il·lusió, incertesa... I al mateix temps sospesar quina importància li donem avui, després d’aquest llarg parèntesi de confinament a la nostra vida.


I a mesura que sostenim els nostres sentiments, anem decidint amb què ens quedem i què ens és sobrer. Al mateix temps que anem pensant com volem fer les coses a partir d’ara: “amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia”.


El tercer pas és DISSENYAR ACCIONS, és a dir, un cop hem pogut revisar el viscut o el que encara vivim, un cop seleccionat allò que volem mantenir, l’irrenunciable, perquè ens connecta amb el nostre propòsit de vida, ara ens toca portar-ho a la pràctica.


Es tracta de pensar el com ho farem i d’aquí crear noves accions lligades al que hem anat discernint fins al moment, sense perdre de vista la consigna: són accions noves perquè la vida d’abans ja no existeix ara, el repte és: Reconduïm-la a poc a poc la vida...


Quines noves accions podem posar a la pràctica?


  • Potser en relació amb l’autocura, al tipus d’alimentació, al benestar emocional, a l’acompanyament de les persones...
  • La integració de la mort com a part de la vida, pensar que som finits, limitats. Obrir-nos a una dimensió més espiritual.
  • Saber valorar el lloc de feina que tenim, el compromís amb la nostra professió, apostar per crear un clima laboral saludable.
  • Saber ser propers amb les persones que ens envolten, ajudar-nos els uns als altres, posar-nos al servei dels més vulnerables.
  • Posicionar-nos davant de polítiques més justes, canviar la nostra visió davant els treballadors i treballadores essencials i valorar i no menystenir la seva feina.
  • Saber viure amb el necessari, i saber compartir aquest necessari amb altres persones.
  • I que cadascú afegeixi què i com ho portarà a la pràctica segons la seva prioritat.


Tot plegat passa per una revisió de vida que ens ha de permetre reiniciar-nos de nou!


Potser la nostra vida d’ara després de tot el viscut ens ha portat un aprenentatge: som com aquesta herba de la fotografia anomenada popularment “dent de lleó”, plena de bellesa en la seva flor groga quan floreix, amb fulles medicinals i comestibles, i quan s’asseca es converteix en una tija seca i amb la flor en forma de plomalls, molt fràgils que només bufant un xic s’escampen arreu, però quan s’escampen es tornen a sembrar de nou perquè són llavors. Potser nosaltres també som aquestes llavors d’una vida diferent que ens toca decidir des d’ara.