Distància física i pràctica esportiva

Recomanacions per tota la família

[Publicació 18/06/2020]

Per Gemma López (Suara Cooperativa)

Per què hem d'augmentar la distància física quan passegem o fem esport?


En un lapse de temps de només uns pocs mesos, el virus SARS-CoV-2 ha aconseguit propagar-se a molts països del món, entre els quals destaca Espanya. Recerques anteriors han demostrat que la propagació d'aquesta mena de virus pot ocórrer efectivament per mitjà de la saliva, sovint en forma de microgotes.

Quan una persona esternuda, tus o fins i tot exhala, està emetent petites gotes, sovint massa petites per veure-les a simple vista, que poden transportar el virus. Les persones que les reben poden infectar-se inhalant-les, o posant-se aquestes gotes a les mans i després tocant-se la cara. Per això, durant la crisi de la COVID-19, la majoria dels països han declarat, a vegades per llei, una distància física d'1,5 m entre individus.

Això es considera important i eficaç perquè s'espera que la majoria de les gotes caiguin i arribin a terra i/o s'evaporin abans d'haver recorregut una distància d'1,5 m. No obstant això, aquesta distància física s'ha definit per a persones que estan quietes i no té en compte els efectes aerodinàmics introduïts pel moviment, com caminar de pressa, córrer i/o anar en bicicleta.


Amb l'arribada de la fase 0 de desconfinament a Catalunya es va autoritzar la pràctica esportiva a l'aire lliure a unes franges horàries determinades, i es van donar una sèrie de recomanacions:

      • Fer esport de manera individual i sense contacte.
      • Anar a llocs amb poca gent i per carrers de més de 5 m d’ample.
      • Situar-se en diagonal respecte a la persona del davant.
      • Mantenir 2 m de distància en baixa intensitat, i 10 m en alta intensitat.
      • No fer ús d’instal·lacions esportives.
      • No agafar el cotxe ni el transport públic per anar-ne a practicar.


Així i tot, la realitat en la majoria de poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona, on la densitat poblacional és la més elevada de Catalunya, ha portat a situacions que s’han allunyat d’aquestes recomanacions.


Tornant a l'estudi que hem començat a analitzar, mencionar que aquest s'ha realitzat mitjançant simulacions de CFD (anàlisi computacional de dinàmica de fluids), prèviament validades amb mesures preses a un túnel de vent sobre el moviment i l'evaporació de les gotes i el flux d'aire al voltant d'un corredor, amb el moviment de les gotes emeses per una persona que camina o corre exhalant a prop d'una altra persona que camina o corre. Es va considerar que el vent extern estava absent i per això s'analitzen diferents posicions d'un subjecte respecte a l'altre; en línia, al costat i esgraonats, i s'avalua l'exposició de la segona persona a les microgotes emeses per la primera.


Els resultats indiquen que l'exposició més gran a microgotes mentre es camina i/o es corre s'obté quan la persona que va al darrere es posiciona en línia i/o dintre de l'estela de microgotes de la que va davant. L'exposició augmenta a mesura que disminueix la distància entre aquestes dues persones.


Aquest fet suggereix que per a evitar una exposició substancial a les gotes en les condicions de l'estudi (sense vent) es pot fer de dues maneres:


      • Evitar caminar o córrer dins de l’estela de la persona que va davant.
      • Mantenir distàncies físiques més grans, on aquestes augmentin amb la velocitat.


En absència de vent, per a caminar de pressa aquesta distància hauria de ser d'un mínim de 5 m i per a córrer a un ritme mitjà hauria d'augmentar a un mínim de 10 m. En treballs posteriors s'hauria de considerar l'efecte del vent en diferents direccions, esperant que aquest augmenti encara més la necessitat de distància física.


Enllaç a vídeo on es mostren els resultats de forma gràfica.


Bibliografia:

1. Belgian-Dutch Study: Why in times of COVID-19 you should not walk/run/bike close behind each other

2. Towards aerodynamically equivalent COVID-19 1.5 m social distancing for walking and running.